![]() |
| L'Home atrapat en l'ambigüetat del seu propi temps |
![]() |
| Els morts preservant el temps que encara no ha existit |
![]() |
| El temps atrapat en llur propia distant impotencia |
FINS SEMPRE AMIC
En el record un saxoque a voltes plorava.
A dins li cremava un Sol
ofegat i cridant
voluntad de sobreviure.
Es lliurant zel que un Sol viu
i no en la batalla.
Si es sap clos en el seu raig
és l'inútil combat
foll neguit que el cnsumeix lent.
I la gravetat del res etern, de sobte, t'atrapa!
No permet la vida distreure's
als fills de la contradicció,
de la guerra sorda d'aquest temps.
Record d'un trist, serè adéu,en un quiet crepuscle,
veient com se´ns vol muts hereus
dins d'aïllats, freds estants.
Gris color per blocs de roca.
Massa calor en els teus ulls
per tant pobre i buida
atracció plena de llums,
però mirant fredament
caure els Sols per les aceres.
Però l'eternitat s'hi dibuixava a dins dels teus ulls
quan oberts, clars i blaus, miraven,
buscaven-donaven tant vius.
I ara ells són part de mi, van amb mi.
Adeu amic. Fins sempre amic!!!
![]() |
| Sempre en el record...i en l'esperança. |



