Però ai!!! Els rellotges regeneracionals han de poder viure i establir també "els seus temps" en el lliure i alliberador art de maduració que l'espécie humana de per se demanda i ofereix, i això aquest Gran Pare Omnipresent, siguem francs, no ho porta gens be. Es més, de fet ho porta molt i molt malament, i siguem francs altre cop, cada día que passa va a pitxor...Però ell segueix posant-nos a tots en fila dada la pressa que té en demostrar.nos que Ell Es el Gran Constructor, i es Ell mateix el que vacil·la ben poc, quan la cosa no convenç als seus propis fillets, en fer grans destroces i menyspreus dins la seva propia Obra, i no pas, -francament-, en aras a habilitar possibles renovacions, ans ben al contrari...
...Si aquest Fill marxes cap a la nit per a reflexionar i trobar las millors estrategies a seguir en aras a resoldre aquest drama humà al que ens aboca Aquest Pare gelós, temerós i ofuscat, jo el seguiría com si d'un Rei es tractés. Més aquest Fill sembla de fet estar per la labor de evitar, evadir i en el fons
no contrariar mai al Gran Pare Omnipresent. Rera l'escud de la recerca de l'Estat superior en Espais Místics alternatius el que en realitat aquest Fill
busca es ocultar-se d'Ell mateix. I el que fa més ràbia de tot es que fa tota la pinta de acabar en no res més que una gran teatral interpretació imitatiba d'alló que un dia Un Altre Fill, una mica més responsable que aquest, es veié "obligat" a fer...
...I no pas, segurament, en aras a lograr personal e individualment superiors estats de meditació "trascendental"...
![]() |
| Mal que ens pesi, no ens queda una altre "esperit" que aquest |



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada